La tradició de la mona de Pasqua

Per què “mona” de Pasqua?

Etimològicament, sembla que la paraula “mona” prové de l’àrab antic, en el que “munna” significa “obsequi”, un tribut d’arrendament de terres que es pagava durant l’antiguitat amb coques i ous durs. Altres teories creuen que el mot prové del llatí “munda”, que vol dir “neta, bonica” i de “mundum”, “panera adornada i plena d’objectes”. El costum es podria haver estès per Roma, on aquest regal en forma de coca hauria pres el nom de “monus”. Aquesta evolució del nom podria explicar la nomenclatura actual.

L’existència de la mona de Pasqua està documentada des del segle XV, tot i que molts historiadors asseguren que, probablement, és encara més antiga. Les primeres aparicions varen ser a Catalunya i València. A Catalunya la tradició dicta que els padrins o avis han de regalar en aquesta data als seus fillols o néts la mona el diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, tradicionalment després de la missa. El dilluns de Pasqua la tradició era reunir-se diferents famílies o grups d’amics i menjar la mona plegats.

 

La mona tradicional

Actualment, les mones presenten una gran diversitat de formes, ingredients i colors, tot i que no sempre ha estat així.

Tradicionalment, quan es feia a casa, era un tortell circular amb una massa semblant a la del pa, però més ensucrada, feta a partir de farina, ou i sucre, amb ous de gallina incrustats. En alguns llocs en comptes de la forma circular se li donava forma de ninot amb l’ou a la boca o el ventre.

De fet, menjar ous per Pasqua no és una tradició únicament catalana, sinó que és una pràctica molt estesa a molts pobles d’Europa, on a més hi ha el costum de buidar, pintar i decorar aquests ous. L’ou és el símbol de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures. Es creu que els ous es ficaven simbolitzant la fertilitat. La tradició deia que s’havia de posar un ou per cada any d’edat del nen.

 

Canvi: de la tradició a l’actualitat

Durant el segle XIX apareix la xocolata procedent d’Amèrica, i és en aquest moment quan la tradicional forma de la mona comença a canviar.

A partir d’aquí, la mona comença a rebre formes més elaborades. El pastís es comença a elaborar amb farina, sucre, mantega, ous i xocolata. Es perd la senzillesa inicial i les presentacions són més complexes. Avui dia, les mones de Pasqua es guarneixen amb plomalls, fruita confitada, ous o altres figures de xocolata.

A part del canvi físic que han patit, també han experimentat canvis en la seva simbologia. Antigament, l’arribada de la Pasqua representava el retorn a la llibertat de menjar després d’haver passat la Quaresma, una època de reflexió i penitència. Per a moltes persones aquesta tradició ha perdut el caire cristià i ha adoptat una nova simbologia molt actual: les figures que coronen els pastissos, normalment fetes de xocolata, acostumen a representar famosos del món de l’esport, personatges de sèries infantils o de pel·lícules que els infants coneixen.

 

Conservant la tradició

Des dels obradors de Turris, les mones de Pasqua conserven l’essència amb la qual va començar la tradició. La mona està elaborada amb farina, sucre, mantega, ous, massa mare, sal, canyella, vainilla i llimona. Deliciosa! Un ou de xocolata i uns plomalls són la decoració per acompanyar aquest dolç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Envia un comentari