La coca de Sant Joan, tradició o mite

Les tradicions de Sant Joan tornen a ser les protagonistes de la revetlla la nit del 23 de juny. Les grans fogueres que avui en dia s’encenen a les places de les vil·les i ciutats provenen de la tradició d’honorar al Sol. 

Aquesta tradició va començar com una celebració en honor de l'astre més important del sistema solar, el Sol, que moltes cultures d'arreu del món festegen des de temps ancestrals. Doncs bé, aquesta celebració es feia al solstici de l’estiu per a ser el dia amb més hores de llum de l’any. 

Avui en dia ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador com a font de llum i vida, els banys de mitjanit, les cançons, els balls, els rituals màgics... i la coca de Sant Joan. 

Sant Joan des de l’antiguitat

I aquesta tradició tan antiga va continuar en el temps fins a l’arribada de la pólvora al segle IX. La nit es va omplir de petards i de focs d’artifici, que si van sumar a les típiques fogueres regalant a la festa més soroll i més llum. 

La tradició ja estava molt establerta al segle XVIII, i s’ha mantingut fins avui malgrat les prohibicions i les restriccions que ha patit al llarg del temps.

Actualment, ha esdevingut una celebració molt marcada pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador. Tot i això, aquesta tradició es viu diferent arreu del país: a les cases amb la família, amb els amics, o al carrer amb sopars populars, fent música i encenent fogueres.

Costums i tradicions

En aquesta festivitat s’integra tot un seguit de costums i pràctiques adoptades dels cultes vinculats al solstici d'estiu. Aquesta nit té una riquesa ritual i simbòlica que no posseeixen altres festes: el foc, l'aigua, els misteris de la natura, el menjar, el ball, etc. Configuren uns moments màgics en els quals tot és possible...

El foc és l'element principal de la revetlla de Sant Joan perquè la creença comuna diu que les flames allunyen i espanten els mals esperits. Per això es fan fogueres, es balla al voltant del foc, i fins i tot hi ha llocs on es camina sobre les brases com a font de purificació. 

A més del foc, l’aigua era considerada una altra font de virtuts i plena de poders guaridors. Per això, antigament els banys a mitjanit eren un ritual gairebé obligatori. Avui en dia, encara se segueixen moltes d’aquestes tradicions de la nit més màgica de l’any. Sant Joan és nit d’encanteris, de llegendes sobrenaturals, de bruixes i follets, de collir herbes màgiques amb capacitats curatives. Com diu el refranyer “les herbes de Sant Joan tenen virtut per tot l’any”.

No us podeu oblidar de les coques de Sant Joan

I no hi ha una nit de revetlla completa si no ve acompanyada d’unes postres tan tradicionals com són les coques de Sant Joan. L’origen de les coques és uns tortells rodons amb ous al capdamunt que es menjava antigament. Constituïa una clara reminiscència del culte al Sol, i això explicaria l'arrodoniment originari de les coques que emula a l'astre rei.

Com altres plats típics, la invenció de les coques neix de la necessitat d'aprofitar les masses de pa que no s'havien inflat. Les mestresses les coïen i les ensucraven, donant lloc a unes noves postres. La tradició diu que les coques de Sant Joan han de tenir una grandària perfecta, sent el doble de llarg que d'ample, i amb els angles arrodonits. Aquesta grandària és igual a la proporció entre el dia i la nit en Sant Joan.

La recepta es va endolcir amb el naixement de les primeres pastisseries al segle XIX, amb l'aportació de nous sabors. Tradicionalment es decorava amb fruita confitada (cireres, taronja, meló), pinyons, i llardons.  

A Turris les tenim de diferents grandàries i sabors: de xocolata, de crema, de cabell, de fruita confitada, de llardons...a més són solidaries! Ja que donarem una part dels beneficis de les coques venudes el 22 i 23 de juny a la fundació Roure. 

Endolciu la nit més màgica de l’any amb la màgia de les coques de Turris. Veniu a tastar-les o reserveu-les a turris.es!