L’origen de la tradició

En origen, aquesta diada feia homenatge als morts. L’1 i el 2 de novembre, segons el calendari religiós, se celebra el dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts, un moment en què els vius visiten els morts als cementiris.

Marcada al calendari com una de les dates assenyalades per l’església catòlica, el cert és que els orígens d’aquesta diada tenen el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment. Els celtes dividien l’any en dues parts; la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l’època de tardor i hivern. Enmig d’aquests dos períodes hi havia uns quants dies de “transició”, que eren aprofitats per celebrar una festivitat que servia per donar la benvinguda a l’època d’obscuritat que arribava i en la que es creia que els difunts podien contactar amb els vius.

 

I per què mengem castanyes i panellets?

Hi ha diverses llegendes que expliquen l’origen de la tradició de menjar castanyes, moniatos, panellets i vi dolç.

Segons la més estesa, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense descans per avisar els veïns de l’arribada del moment de pregar pels difunts. Era una tasca esgotadora, motiu pel qual se’ls hi portava algunes de les viandes típiques d’aquella època de l’any; castanyes i moniatos, per agafar forces.

El segle XVIII, aquest costum s’havia estès a tot Catalunya i havia esdevingut una pràctica popular. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.

Pel que fa als orígens dels panellets, existeixen diverses versions. Hi ha qui parla d’una evolució dels antics àpats funeraris; i n’hi ha qui els relaciona amb un costum lligat a la benedicció de pans.

Les tradicions de Tots Sants no s’acaben amb les castanyes, els moniatos i els panellets. També és costum de consumir fruita confitada aquests dies. Abans, en pobles i ciutats, la fruita confitada a base de sucre es rifava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui una menja molt típica d’aquestes dates.

 

La carbassa, també a Catalunya

La carbassa buida amb una espelma dins és una de les principals icones que avui dia relacionem amb el Halloween. Però, sabies que també és una tradició catalana?

Durant l’època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d’Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.

 

De la tradició a l’actualitat

Ja coneixem una mica més sobre aquesta tradició popular i arrelada a casa nostra, la Castanyada i el dia de Tots Sants. Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

No deixis de tastar els nostres panellets de sabors i panellets de pinyons Turris i gaudeix de la castanyada amb els teus amics i familiars!