Els hidrats de carboni engreixen?
Per què augmentem de pes?
Sempre que no patim cap malaltia que afecti directament o indirectament al pes o al metabolisme, podríem dir que el nostre cos es comporta com una balança que aconsegueix mantenir l’equilibri quan rep la mateixa quantitat d’energia (kilocalories) de la que gasta. Aquest equilibri s’anomena balanç energètic. Quan ingereixes pràcticament la mateixa quantitat d’energia de la que gastes al llarg del dia, generalment, el teu pes es manté estable (les petites variacions d’un dia a un altre són ben normals). De la mateixa manera, quan al llarg del dia, i de forma repetida en el temps, ingereixes més energia de la que consumeixes és d’esperar que el pes augmenti o bé que, si contínuament gastes més del que ingereixes, el pes disminueixi.
I com obtens i gastes energia? El teu cos obté energia dels greixos, de les proteïnes i dels hidrats de carboni presents en els aliments. D’altra banda, el cos consumeix contínuament energia pel simple fet de funcionar i, a més a més, quan practiques algun tipus d’exercici o activitat física encara gasta més energia.
Quin paper prenen els hidrats de carboni en la nostra alimentació?
Els hidrats de carboni es consideren nutrients essencials i de consum diari, de fet, al voltant del 50% de l’energia (kilocalories) que consumeix durant el dia un adult sa, hauria de provenir d’aquesta font. Però, per què? Això es deu principalment a la importància de la seva funció energètica, és a dir, són els encarregats de donar combustible a les nostres cèl·lules per a que puguin funcionar i es duguin a terme correctament totes les reaccions del cos.
Després d’un àpat ric en hidrats de carboni, el nostre cos guarda una part d’aquests al fetge i al múscul com a reserva d’energia per anar gastant a mesura que la necessiti. Quan aquestes reserves ja estan plenes, l’excés l’emmagatzemarà en forma de greixos.
Aleshores, on està el problema?
Per definició, els hidrats de carboni no engreixen. El problema apareix quan, per una banda, fas una ingesta excessiva d’aquest, de la mateixa manera que si fessis una ingesta excessiva de greixos o de proteïnes, ja que acabes aportant més energia de la que el cos necessita i/o consumeix i, per altra banda, quan els hidrats de carboni no provenen de fonts “saludables”. En resum, és tan important la quantitat com la qualitat. Per tant, el que s’hauria de fer és centrar-se en una alimentació saludable i equilibrada, que aporti les quantitats adequades de tots els nutrients (sense excessos, ni dèficits). És a dir, potenciar el consum de fruites i verdures; consumir carns blanques, peixos i ous; incorporar aliments que aportin principalment hidrats de carboni de cadena llarga o de més lenta absorció (arròs, pasta, pa, cous cous, llegums…) en lloc de tants aliments amb sucres afegits i, en la mesura del possible, potenciar el consum de les seves versions integrals, que a més a més t’aportaran fibra.
Dit tot això, hem d’intentar adaptar la nostra alimentació al nostre dia a dia. Si m’he passat el dia assegut i gairebé no m’he mogut, la meva despesa energètica serà molt baixa, de manera que procuraré no fer ingestes molt copioses i excessives. En canvi, si m’he passat el dia d’aquí cap allà, he fet exercici físic i, en general, he estat actiu, doncs caldrà reomplir les meves reserves energètiques.