Els cereals són un aliment bàsic que es consumeix a tot al món i d’ells en surt el pa. A qualsevol racó del planeta hi trobarem pa, però no a tot arreu es menja el mateix tipus de pa.

Des del Paleolític, passant pels egipcis, els hebreus, els grecs, els romans… i fins avui, el pa ha sofert una gran transformació.

El clima, els cultius de cereals, la cultura, els esdeveniments històrics, la mitologia, inclús la religió ha fet que apareguin moltes varietats de pa. Perquè el pa s’adapta i evoluciona segons el territori i les necessitats humanes. A continuació us convidem a fer un viatge per a conèixer diferents pans del món.

Coneix els diferents tipus de pa

Baguette

Qui no coneix la baguette? Una barra llarga i prima típica de França, d’escorça molt cruixent i daurada, amb una molla tendre i esponjosa. Oh là là! Quina delicadesa!

Una teoria diu que Napoleó la va inventar. En el marc de les campanyes contra els russos, va decretar que els forners del seu exèrcit fessin un pa llarg i prim perquè els soldats el poguessin transportar a la butxaca dels seus uniformes.

Com sigui, les boulangeries n’estan plenes i és un dels pans més coneguts al món.

Focaccia

La “focaccia” és un pa tradicional italià molt similar a la pizza. El seu secret està en la cocció i la qualitat de l’oli, perquè l’encant al paladar es produeix gràcies al fet que la massa absorbeix tot el sabor extret de l’oliva típica de la zona, la “taggiasche”.

Normalment s’amaneix amb oli d’oliva, sal gruixuda i romaní, però n’hi ha de tota mena, de tomàquets secs, ceba, provolone, grana padano…

La recepta bàsica es creu que procedeix dels antics etruscs o els grecs, però és considerada com una famosa delícia de Liguria que va sorgir durant la tercera croada. Els habitants de la regió, davant les invasions sarraïnes, es van refugiar terra endins enduent-se tot allò que pogueren salvar, com farina, aigua, oli i formatge. D’aquí va néixer la cèlebre focaccia amb formatge que tothom vol tastar quan visita Recco.

Pa de sègol

Els alemanys principalment i també els habitants de països veïns, consumeixen molt pa de sègol. És un pa de sabor intens i àcid, amb una molla densa i un color fosc que li atorga el sègol i per això sovint l’anomenem pa negre.

El sègol és un cereal ric en vitamines i minerals, a més conté una bona quantitat de proteïna i fibra, que afavoreix el trànsit intestinal. A Turris tenim un pa rodó d’espelta i sègol, una combinació molt saludable. Si voleu podeu consultar al blog Els beneficis de l’espelta i el sègol.

Tradicionalment conreat al centre i nord d’Europa, es coneix que al segle VI ja el preparaven, perquè es conserva fresc diversos dies i lliga perfectament amb qualsevol aliment.

A Dinamarca hi destaca una varietat de pa de sègol molt popular, el Rugbrød, que es diferencia per ser menys espès. A la majoria de països nòrdics el mengen en forma de sandvitxos anomenats Smørrebrød, que consisteixen en una llesca de pa de sègol untada amb mantega i coberta amb diversos aliments, com enciam, pollastre, tonyina, rodanxes de tomàquet, etc.

Bagel

Un bagel és un pa rodó, com els típics pans d’hamburguesa però amb un forat al mig, com si fos un dònut. Està fet amb farina de blat i té una crosta amb un color molt característic que s’aconsegueix bullint la peça en aigua calenta abans d’entrar al forn.

El més habitual és menjar-los oberts pel mig i farcits amb embotits, peixos fumats, o inclús dolços. També poden portar llavors de sèsam o rosella, comí o ceba per sobre.

Fàcilment podríem pensar que prové d’Estats Units, perquè és un típic esmorzar novaiorquès. Però el seu origen data del 1610, quan els immigrants jueus del sud d’Alemanya i Polònia es van establir a Nova York, i òbviament van portar el seu pa més destacat, el bagel.

Tortilla

La tortilla és la base fonamental de la cuina mexicana. S’elabora amb farina de blat de moro i sense llevat. D’aquí venen els “tacos“, un famós plat de tortilles farcides amb carn o verdures guisades.

El blat de moro és un aliment molt antic a Mèxic i altres països de l’Amèrica Central. De fet se’n coneix informació des de l’any 500 AC. Després de la Conquesta, els espanyols li van donar aquest nom per la semblança a la forma de la truita d’ous.

Pita

La pita és un pa procedent de l’orient mitjà i que s’ha popularitzat al nostre entorn gracies als locals de kebabs.

És un pa que típicament es prepara sense llevat i quan es cou s’infla com una bola quedant un gran forat al seu interior, així s’aprofita per farcir-lo de carns i verdures. S’acompanya d’hummus, una pasta de cigrons boníssima!

Pa Challah

El pa més conegut dels israelians és el Challah. Es tracta d’un pa dolç i trenat que els jueus, sobretot els sefardites, prenen els dissabtes. És molt especial, ja que abans de menjar-lo el beneeixen perquè representa el mannà caigut del cel amb el qual Déu els va alimentar els 40 anys de pelegrinatge pel desert després de l’èxode d’Egipte.

Pa Naan

Molt popular a l’Àsia Central, però molt més tradicional a l’Índia. És un pa pla fet de farina, llevat i llavors que té una textura elàstica i una molla densa. S’utilitza com si fossin els coberts, ajudant a acompanyar els aliments a la boca amb les mans.

Diu la història que era fet pels monjos, ja que durant les seves travessies de pelegrinatge cap a les ciutats sagrades portaven un cilindre de fang a sobre com si fos un forn que posaven al foc i així el coïen concentrant la calor.

 

Si us ha agradat aquesta volta al món a través dels diversos pans, de ben segur que també us agradarà tastar-los, una manera de viatjar i experimentar la gastronomia, la cultura i els sabors del món.